1909

1909
BARCELONA 1909

dimarts, 10 d’abril del 2012

PERE MATEU I CUSIDÓ, RETRAT D’UN MAGNICIDA ANARQUISTA

                                                                     


Pere Mateu i Cusidó, nascut a Valls (Alt Camp) el 1897, va ser un dels tres anarcosindicalistes catalans que, juntament amb Lluís Nicolau i Fort i Ramon Casanellas i Lluch, van matar al President del Govern Espanyol Eduardo Dato el 8 de Març de 1921. Llúcia Fors i Felip, la dona de Lluís Nicolau que en aquells dies usava els noms de Lucía Concepción o Joaquina Carlota, també va participar en la trama de l'atemptat i també va anar a Madrid amb els altres tres companys seus. 


En aquest escrit hi ha extractes d’entrevistes fetes a Pere Mateu quan va ser detingut pocs dies després de l’atemptat. Més enllà de la qualificació del fet, en aquestes declaracions es mostra en gran part la el pensament, manera de ser i convenciment que podia tenir un magnicida com Pere Mateu en aquells moments.  


L’atemptat el van fer des d’una moto side-car marca Indian en la que els tres van disparar contra el cotxe del president després d’una persecució a gran velocitat pels carrers de Madrid prop de La Puerta de Alcalá. Pere Mateu amb una pistola Mauser i Lluís Nicolau amb una Star van buidar els sues carregadors. Ramon Casanellas tot i que conduïa la moto va disparar en marxa cinc trets amb una pistola Bergman conduint amb una ma, segons va declarar ell mateix en una entrevista feta a Moscou pel diari La Libertat el Setembre 1923.
  
                                                            

Estat en que quedà el cotxe del president Dato després de l'atemptat
                                                               
                                                                        
Moto side-car que van usar per l'atemptat i que va ser trobada per la policia
                                                                         


El principal instigador de l’atemptat va ser Ramon Archs i Serra, que era el que liderava la Confederació Regional del Treball de Catalunya de la CNT en la clandestinitat el 1920 i 1921, des de que Salvador Seguí era a la presó i el sindicat fou il·legalitzat. 

Eduardo Dato, del partit conservador, durant un temps havia impulsat unes tímides reformes laborals i inclús s’havia reunit amb una delegació d’anarcosindicalistes catalans guanyant-se una mica la fama de dialogant amb els representants obrers. No obstant això, al nomenar al General Martínez Anido com a Governador Civil de Barcelona el 1920 al que li va concedir la carta blanca que li va demanar per aniquilar, mitjançant empresonaments i lleis de fugues als anarcosindicalistes catalans, el van convertir en l’objectiu principal de la venjança d’aquests.         

A Madrid van rebre suport logístic dels anarcosindicalistes madrilenys Mauro Bajatierra, Tomás de la LLave, José Miranda, Adolfo Díaz i Veremundo Díez, entre altres.

Pere Mateu, Ramon Casanellas i Lluís Nicolau eren dels grups d'acció anarcosindicalistes del barri de Gràcia de Barcelona i encara que no estaven fitxats el 1921, eren uns dels pistolers més actius de la CNT catalana amb les seves accions de venjança contra els pistolers patronals.

Foto apareguda en la revista NUEVO MUNDO el Març de 1921 de la casa del carrer
La Perla nº 19-21 del barri de Gràcia a on vivia Pere Mateu. L'edifici encara existeix 
en l'actualitat       
                                                                     

Per fer un retrat de Pere Mateu, a qui a casa seva li deien Peret, res millor que llegir les seves declaracions els primers dies de la seva detenció i que d’alguna manera representen el tarannà d’una part important dels anarcosindicalistes catalans dels primers anys 20 que vivien una època de lock-outs, atacs dels pistolers patronals i lleis de fugues que arribà un punt el 1921 en que les venjances van substituir al sindicalisme pur. 



          




ABC 15-3-1921. MOMENT DE LA DETENCIÓ



HERALDO DE MADRID  14-3-1921. MOMENT DE LA DETENCIÓ



                                                                         


EL DEBATE 14-3-1921



EL DEBATE 14-3-1921.
TESTIMONI DE LA FILLA DE LA MESTRESA DE LA PENSIÓ








EL SOL 14-3-1921




LA VOZ 14-3-1921




PERE MATEU FOTOGRAFIAT A LA COMISARIA



EL IMPARCIAL 15-3-1921
PERE MATEU FACILITA EL SEU RECONEIXEMENT
DAVANT DELS TESTIMONIS QUE DUBTAVEN



 LA ACCION  15-3-1921

Pere Mateu va conèixer una noia a Madrid que no sabia res de la seva 
vida ni de les seves intencions de atentar contra el president del govern.




Extractes de l’entrevista a Pere Mateu de la revista 
EL NUEVO MUNDO del 18-3-1921



Foto de Pere Mateu declarant apareguda a la revista NUEVO MUNDO el Març de 1921

                                                
Pere Mateu va ser inicialment condemnat a mort el 1923. Lluís Nicolau i Llúcia Fors van ser detinguts a Alemanya i extradits a Espanya el 1922 però amb la condició de que no s’apliqués la pena de mort als detinguts. Això els salvà la vida i la pena de mort que se’ls posà al principi va ser substituïda per la de cadena perpètua. Llúcia Fors, la dona de Lluís Nicolau i que havia participat en preparació de l'atemptat, va ser alliberada el 1924 gràcies a la bona feina del seu advocat, ja que ella no havia disparat cap tret encara que havia viatjat a Madrid amb els autors de l'atemptat. 

Ramon Casanellas, l’altre autor de l’atemptat contra el president Dato, va fugir a l'Unió Soviètica el 1921 i allí es va casar amb una oficial de l'exèrcit soviètic, Maria Alexandrovna Fortus i es va fer comunista i aviador de l'exèrcit soviètic. Va tornar a Catalunya el 1931 i va fundar el Partit Comunista de Catalunya de caràcter pro-soviètic.  Va morir el 1933 en un estrany accident de moto.






                                                                    

El 1931 al arribar la República Mateu i Nicolau van sortir de la presó amb una amnistia total. 

Quan Pere Mateu va sortir de la presó a València una multitud de sindicalistes l’esperaven i va ser dut a coll com un heroi fins a l’ajuntament a on va pronunciar unes paraules des del balcó.  

ELSOL 16-4-1931
                                                        
Pere Mateu el 1931 poc després de sortir de la presó
                                                             
                                                                            
Pere Mateu i Lluís Nicolau van seguir a la CNT als anys 30 sense ocupar llocs rellevants en el sindicat. Lluís Nicolau es va establir a Gironella (Berguedà) durant la república. Pere Mateu vivia a Barcelona i va participar activament en els ateneus llibertaris de Gràcia i del Clot.

Pere Mateu va participar en els combats a Barcelona contra els militars sollevats el 19 de juliol de 1936 a Barcelona.  

Tant Mateu com Nicolau van lluitar amb les columnes anarquistes al front d’Aragó. Lluís Nicolau va morir durant els últims dies de la guerra el 1939 a la zona del Bergadà durant la retirada per circumstàncies no aclarades i alguns diuen que el van matar membres de l'exèrcit republicà per no voler sotmetre's a les seves ordres. 

Pere Mateu va fugir a l’Estat Francès i va estar un temps al camp de refugiats d’Argelles i posteriorment va col·laborar amb el maquis francès contra els alemanys en la 2ª Guerra Mundial. Desprès de la Guerra Mundial en una divisió de la CNT a l’exili el 1945 es va posicionar a favor del sector favorable a continuar la lluita armada antifranquista i va ser el primer dirigent dels grups armats. La seva feina consistia principalment en proporcionar armes i logística als futurs maquis anarquistes que actuaren a Catalunya com Quico Sabater i Ramón Vila “Caracremada”, entre molts altres.

El 1948 Pere Mateu va idear un atemptat contra Franco a Donosti des d’un avió el 1948. Mateu va proporcionar un aviador amic seu, Primitivo Pérez, que havia set aviador durant la guerra civil. Laureano Cerrada se’n va encarregar de comprar l’avió. El Setembre de 1948 Primitivo Pérez i el conegut activista llibertari dels anys 20 i 30 Antonio Ortiz van sobrevolar amb l'avió la Concha de Donosti per sobre del vaixell de Franco amb la intenció de bombardejar-lo. L’aparició però de dos avions militars espanyols que van perseguir l’avió fins a zona francesa va frustrar l’atemptat. Molts diuen que algun infiltrat podria haver avisat a les autoritats espanyoles. Les autoritats franceses al detectar aquest atemptat frustrat van fer un estret seguiment i control de Pere Mateu. 

El 1951 Pere Mateu és detingut juntament amb altres militants llibertaris a Lyon acusat de fer un atracament per recaptar diners per la lluita antifranquista. Va estar empresonat uns mesos i gracies a la intervenció d’alguns intel·lectuals francesos al·legant els seus serveis a França durant la guerra mundial en que va lluitar contra els nazis, va ser alliberat i deportat a Grenoble en semillibertat.

Posteriorment es va traslladar a la població de Cordes a Occitània a on va fer de mecànic i va viure fins a la seva mort el 1981 amb la seva dona Nicolasa Gutiérrez, sense perdre contacte amb el moviment llibertari amb el que va col·laborar tota la vida.

Pere Mateu amb la seva dona Nicolasa Gutiérrez a Cordes (Occitània) el 1975
                                                         


Pere Mateu va concedir una entrevista a l’exili al diario Pueblo el 1967 i va manifestar que l’atemptat el van fer per venjar al proletariat català. No va mostrar penediment i com ja s’ha vist en una de les entrevistes anteriors, va dir que no era un atac personal contra Dato sinó una venjança contra el càrrec polític que ocupava, responsable de la llei de fugues i de la col·laboració amb els pistolers patronals que van causar la mort de centenars de companys seus. 

J. Carreras